23 de desembre de 2011

Moi!






Un fins aviat és el que es diu en aquestes ocasions. Però ets grup base i ens falten dies per dir-te adéu. Ho portem fent des de fa un mes i encara no en tenim prou.. I és tan cert que t'enyorarem, tan clar que et seduiran i seduiràs, i tan breu que ja et tornarem a tenir entre nosaltres.


10 de desembre de 2011

La melodia blava








Dos homes que s'encreuen no tenen cap altra opció que apallissar-se, amb la violència de l'enemic o la dolçor de la fraternitat. I si escullen finalment, en el desert d'aquesta hora, de recordar el que no hi és, passat o somni, o mancança, és perquè hom no s'enfronta directament a tanta estranyesa. Davant el misteri convé d'obrir-se i destapar-se tot sencer a fi i efecte de forçar el misteri a destapar-se al seu torn. Els records són les armes secretes que l'home guarda amb ell quan està despullat, l'última franquesa que obliga a donar franquesa a canvi; la darrera nuesa de totes.


Dealer
En la solitud dels camps de cotó , Bernard-Marie Koltés


3 de novembre de 2011

I aquell corb digué: "Mai més"


El teló s'ha tornat a aixecar mentre el públic aplaudeix amb força. Aquest cop però, els actors no responen a les indicacions del guió. Estan drets amb la mirada fixa al fons. No hi ha pausa ni silenci que pugui crear tensió entre ells, perque simplement no n'hi ha. El diàleg ha esdevingut en el res, deu ser que la paraula ara ja no és necessària. 

No hi ha trama? 

(pausa)

Hamlet: ... La resta és silenci. (William Shakespeare. Hamlet)

22 d’octubre de 2011

del seu crit, crit, crit





Tu també, potser sense saber-ho,
en algun moment, has volgut ser
una cançó, que algú et cantés,
ser melodia a la boca d'un
desconegut, sonar precisa
i tan lleugera com sentida,
verdadera, adoptar la forma d'un
sentit que es busca.
Admet que tu també, potser
sense saber-ho, en algun
moment, has volgut ser una
cançó, potser sense saber-ho,
en algun moment, fins i tot has
cregut en l'amor.

Últim concert de Mishima d'aquesta gira. Haurem d'esperar fins l'1 de Març per escoltar les noves perles...

22 de setembre de 2011

Coral romput

Benvolguda tardor;

Ja se que encara queden dies perquè et veiem en tota la teva essència, però en petits detalls ja et fas notar. Et podria demanar un favor per aquest temps que estaràs amb nosaltres?

Pots portar un nas vermell de pallasso?

Pot semblar estrany però crec que a les fulles caigudes els hi agradarà!


Moltes gràcies! Molt bona estació tardorenca!




29 d’agost de 2011

Un post-it en el mirall


Vaig posar-me els pantalons, la samarreta i em vaig agafar el cabell. No deia res. Ella tampoc. M'havia acomiadat de la platja i ja feia via cap a un altre lloc. Però vaig girar-me i li vaig dir: -“Estaré al bar. Vens?” I vaig marxar.

15 d’agost de 2011

Bonjour mon amour

Marxo lluny però ja torno, o a vegades encara penso que estic allà. Cims de 1738 metres amb carenes que semblaven no descendir mai. Alts i baixos, amb un rem al costat per ajudar-te i una mà que t'agafa mentre dorms. Un gintonic, un altre, una cervesa.. acompanyats d'uns ulls i unes boques que no volen dormir. Marxo lluny, i a vegades penso que em quedaria allà. Però torno a la meva ciutat, al meu llit, aquest cop diferent, i bona música.




4 de juliol de 2011

Tot sembla





"Que sabe la luna como yo me siento,
si hasta la armadura se me ha puesto oscura de llorar por dentro.
Dudo que la luna pueda saber cuales son mis dudas, si ni yo las se!"


Perdóname luna - Las Migas

28 de juny de 2011

Perdóname luna

Una màscara
Dues màscares
Tres màscares
La vida flueix davant nostre i és el que passa mentre intentem que vagi cap a un lloc o un altre
Deixem que tot existeixi
La seva mirada em fa experimentar
Què m'espera? Ho ignoro.




18 de juny de 2011

Jinny

Siento un hormiguero en las plantas de los pies, como si aros de alambre se abrieran y cerraran a su alrededor. Veo con mucha claridad cada una de las briznas del césped. Pero el pulso me late con tal fuerza en la frente, detrás de los ojos, que todo baila, la red y la hierba; vuestros rostros suben y bajan como mariposas; los árboles parecen saltar. Nada hay serio, nada establecido en este universo. Todo se riza, todo baila, todo es velocidad y triunfo. Solo después de tumbarme sola en el duro suelo y contemplar así vuestro juego, comienzo a sentir el deseo de ser elegida; de ser convocada, de ser llamada por una persona que ha venido en mi busca, que se siente atraída por mí, que no puede mantenerse alejada de mí, y acude junto a la silla dorada en que me siento, con mi vestido desplegado a mi alrededor como una flor. Nos retiramos a un balconcillo y hablamos, él y yo.


Las olas, Virginia Woolf

10 de maig de 2011

Te vi bailar

Saltar...amb els dos peus, amb el cul, amb el cap, amb les mans, amb els dits...fins a tocar la lluna..




Gràcies pel crit final

28 d’abril de 2011

"Canviant la mirada de les relacions de parella"

"Hem dic Helena. Sóc estudiant d'educació social. Aquest any he començat tercer amb molta il·lusió; sóc una noia molt aplicada! Visc amb els pares, tot i que tinc ganes de marxar de casa amb uns amics, ser una dona independent. Fa un mes he començat a sortir amb una persona que estudia Educació Física, una mica més gran que jo. M'agrada des del primer moment: per la seva intel·ligència i simpatia, perquè té caràcter, pel seu físic atlètic i , sobretot, perquè està pendent de mi i em fa riure. Tinc tanta sort que s'hagi fixat en mi!"

I jo pregunto: Creus que l'Helena surt amb un noi, o amb una noia?
 

Jo el primer cop que vaig llegir aquest text vaig pensar que l'Helena sortia amb un noi, però i si és una noia? Donem per entès que el cos atlètic és masculí, però també podria ser femení, no? Associem estereotips a un génere perquè pressuposem una dtereminada opció sexual. En el text no hi ha RES que indiqui que l'helena surt amb un noi o una noia. Des de ben petits aprenem les normes i les conductes que s'espera de nosaltres. La família, l'escola, els mitjans de comunicació, són agents de sociabilització que ens ensenyen a comportar-nos per estar adaptats al sistema. L'Helena podria estar sortint amb una noia, però en un primer moment pensem que és un noi. No podríem canviar els esterotips i creences d'aquesta societat dividia en dos géneres?


21 d’abril de 2011

6 dies

Si hi haguéssim nascut fa dos mil anys... però no és així. Els turistes continuen fent fotografies on jo no vaig esmorzar mai i col·lapsen el trànsit de les meravelles d'aquesta ciutat. Hi ha romans vestits amb armadures, però no ens enganyen amb el seu tripijoc de la fotografia de record amb la seva espasa. Hi ha el dilema de: pasta o pizza? El transport públic és...curiós? una merda? un engany? una màfia? Això si, el preu del bitllet senzill a 1 euro! La turistada del segle per no ser menys: una moneda a la Fontana di Trevi i tornaràs a la ciutat, dos monedes i demana un desig. I com sempre, la música acompanya...


17 de març de 2011

Contes d'hivern

Hi havia, en un país molt bell, un bosc meravellós, tot habitat per formigues...


Missenyora Formiga lluïa mantell fet de miques de fulla de lliri de maig i, a la mà, com a prova de superioritat, un vincladís estam de llessamí. Darrere seu anava un bell estol de formigues amb llaç blau al caparró i un flabiol que cadascun aguantava amb les potes davanteres.
Venien, a més a més, formigues proveïdes d'unes guitarres tan menudes que feia riure només de mirar-les. D'altres portaven un timbal penjat al coll, i d'altres, encara, violins de sons finíssim.
Avançaven decidies camins negres enllà, tremoloses de basarda i enfredorides a causa, com ja sabeu, de la proximitat del vell Hivern.
La Lluna, mireu si és batxillera, separà, amb un cop de nas, dos núvols que la festejaven i contemplà la desfilada nocturna tot enllumenant-la tan amorosament que travessava les branques frondoses i assenyalava camí a les formigues.
El riu aturà el corrent perquè els peixos poguessin admirar la disciplina i bella figura de les reines del bosc.
Els arbres espolsaven la cabellera, els esquirols corrien d'ací d'allà i una colla de margarides fugiren de llurs troncs i s'ajuntaren a la comitiva dansant amb delit.
Les estrelles es feren més lluents i uns quants gaigs es desvetllaren.
Mentrestant les formigues anaven avançant ordenadament devers el vell, que panxa en l'aire, amb els peus submergits en un gorg profund, dormia plàcidament ignorant el desconhort produït per la seva arribada en una terra que d'antuvi cregué inhabitada.


L'hivern i les formigues
per Mercè Rodoreda

14 de març de 2011

Últim dia de Melich

Donde habite el olvido,
en los vastos jardines sin aurora,
donde yo sólo sea
memoria de una piedra sepultada entre ortigas
sobre la cual el viento escapa a sus insomnios.

Donde mi nombre deje
al cuerpo que designa en brazos de los siglos,
donde el deseo no exista.

En esa gran región donde el amor, ángel terrible,
no esconda como acero
en mi pecho su ala,
sonriendo lleno de gracia aérea mientras crece el tormento.

Allá donde termine este afán que exige un dueño a imagen suya,
sometiendo a otra su vida,
sin más horizonte que otros ojos frente a frente.

Donde penas y dichas no sean más que nombres,
cielo y tierra nativos en torno de un recuerdo;
donde al fin quede libre sin saberlo yo mismo,
disuleto en niebla, ausencia,
ausencia leve como carne de niño.

Allá, allá lejos;
donde habite el olvido.


Luis Cernuda

12 de març de 2011

Vladimir: Me alegra volver a verte. Creí que te habías ido para siempre

Dia: 12 de Març
So: gotes de pluja sobre la finestra
Color: gris platejat del mar
Objectiu matí: dormir
Elements sobre la taula que no entens gaire: un barret de palla, un botó desaparellat,el desordre acumulat de fa dies, el collaret negre d'ahir..

Torna a ser dissabte... amb la pluja i el silenci tornes en aquell punt que et fa treure un somriure tímid i escrius.

25 de febrer de 2011

25 de febrer, ja és primavera?

La màscara de l'hivern sembla que s'està desfent, però potser és una il•lusió meva. La pluja anunciada pels homes del temps ens fa tocar de peus a terra. Per molta primavera i que la sang altera d'avui divendres, l'hivern plàcid encara ens acompanyarà alguns dies més. Però hi ha hormones florint, camamilles que comencen a treure el cap, i com sempre, música nova que arriba de la manera més espontània a les nostres vides. "Vermú", un grup de Gironella que amb el so completament acústic fan versions i versions. Tinc el seu cd a les mans, i el disseny té un encant que em porta a fixar-me en el títol d'una cançó: No em toquis la pampa. I si.. el so de les guitarres fan d'aquest divendres més primaveral que mai.

2 de febrer de 2011

Cor de solitud

(doneu-vos el temps) L'atac ho diu tot, si hi ha un bon atac la resta funciona. El primer silenci, la primera mirada, el primer tot que esdevindrà l'aventura improvitzada. Fas un moviment a la meva esquena, i sense mirar-te sé on estàs i què vols fer. Hi ha l'escolta que tots desitjem, i la tenim agafada amb força. Busquem el joc sincer i amb profunditat. Ho donem tot, ens hi deixem la pell perquè sabem que funciona. És la melodia dels nostres cossos amb el so de l'aigua, el vent o la intensitat del foc. És ara, just ara: punt fix.

Ja forma part del passat, però s'ha escrit i aquell espai mai tornarà a ser el mateix.

28 de gener de 2011

Fase de somni

Hi hauria colors, natura, xarxa, teatre, dansa, esport, un hort, respecte, diversitat, amor, amistat, companyarisme, excel·lència, dinàmiques, llibres, viatges, bicicletes, escenaris, instruments, jardí, i música..

Sil·labes de vidre

23 de gener de 2011

Nas vermell

"Cada noche mirabas por la ventana y esperabas esa llamada, la coincidencia de las almas. Esperabas mirando por la ventana con la cabeza bajo la almohada. Olvidaste el sonido que te cantaba, el oído que te amaba. Abriste esa noche la ventana y miraste las estrellas, cerraste los ojos y se te clavó en el alma. Ya no podías dar un paso atrás, miraste por la ventana y descubriste que eras humana." MM

Gràcies per deixar-me publicar aquest regal...

13 de gener de 2011

Gener

Ens espera un hivern plàcid per endavant...

Only you - Joshua Radin


"...pots, doncs, considerar-te discretament feliç, discretament perdut entre la gent que et volta."

Miquel Martí i Pol, Un Hivern plàcid

9 de gener de 2011

Dormim?

Dorm de Kibo

Dorm, no és mort
Dorm, no és plor
Dorm, no és dol
Dorm, no és blau
Dorm, no és clar
Dorm, no és mar
Dorm, no és ja
Dorm, no és mai
Dorm, no és no
Dorm, no és fals
Dorm, no val
Dorm, no és real
Dorm, no és vol, no
Dorm, no pot
Dorm, no és fa
Dorm, no és poc, no
Dorm, no és molt







En un dia com avui els llençols s'enganxen a la pell i no es volen desprendre del cos. El somni no vol tornar a la realitat, vol continuar sent somni... Una cançó per aquest últim diumenge abans de tot.

1 de gener de 2011

I tu, et fas el llit?



No et fas el llit -  Mishima

Després de les campanades m'agrada saber la primera cançó de l'any. Ahir entre crits i copes no vaig poder escoltar el nom de la cançó que van posar per Catalunya Radio, però us deixo una cançó del grup Mishima per començar l'any. Amb els primers versos ja tinc imatges en el món imaginari.. Des del primer moment que la vaig sentir va estar on-repeat molts dies, i si, ja l'he fet meva.

No et fas el llit -  Mishima