Dorm de Kibo
Dorm, no és mort
Dorm, no és plor
Dorm, no és dol
Dorm, no és blau
Dorm, no és clar
Dorm, no és mar
Dorm, no és ja
Dorm, no és mai
Dorm, no és no
Dorm, no és fals
Dorm, no val
Dorm, no és real
Dorm, no és vol, no
Dorm, no pot
Dorm, no és fa
Dorm, no és poc, no
Dorm, no és molt
En un dia com avui els llençols s'enganxen a la pell i no es volen desprendre del cos. El somni no vol tornar a la realitat, vol continuar sent somni... Una cançó per aquest últim diumenge abans de tot.
Saps? No sé si això s'ha fet ja o no. No sé ben bé on ho vaig sentir ni quan. Però vaja, la idea la tinc clara;
ResponEliminaEra una historiador que deia que faltava tota una part de la història: la història inconscient, és a dir, la dels somnis. Venia a dir que sí, que podem estudiar els fets i els personatges i tot i tot i tot, però que es podria fer tota una altra història mundial en base dels somnis d'aquests personatges, perquè són igual d'importants que la realitat. Els somnis, l'inconscient, ha fet la història també.
He dormit, i ni mort ni plor ni dol ni blau ni clar ni mar ni ja ni mai.
Abans de tot.
Avui... he dormit 11 hores... segurament he somiat, no sé en què, com sempre, potser... potser hi sorties tu! :-)
ResponElimina