Bonjour mon amour

Marxo lluny però ja torno, o a vegades encara penso que estic allà. Cims de 1738 metres amb carenes que semblaven no descendir mai. Alts i baixos, amb un rem al costat per ajudar-te i una mà que t'agafa mentre dorms. Un gintonic, un altre, una cervesa.. acompanyats d'uns ulls i unes boques que no volen dormir. Marxo lluny, i a vegades penso que em quedaria allà. Però torno a la meva ciutat, al meu llit, aquest cop diferent, i bona música.