10 de desembre de 2011

La melodia blava








Dos homes que s'encreuen no tenen cap altra opció que apallissar-se, amb la violència de l'enemic o la dolçor de la fraternitat. I si escullen finalment, en el desert d'aquesta hora, de recordar el que no hi és, passat o somni, o mancança, és perquè hom no s'enfronta directament a tanta estranyesa. Davant el misteri convé d'obrir-se i destapar-se tot sencer a fi i efecte de forçar el misteri a destapar-se al seu torn. Els records són les armes secretes que l'home guarda amb ell quan està despullat, l'última franquesa que obliga a donar franquesa a canvi; la darrera nuesa de totes.


Dealer
En la solitud dels camps de cotó , Bernard-Marie Koltés


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada