La màscara de l'hivern sembla que s'està desfent, però potser és una il•lusió meva. La pluja anunciada pels homes del temps ens fa tocar de peus a terra. Per molta primavera i que la sang altera d'avui divendres, l'hivern plàcid encara ens acompanyarà alguns dies més. Però hi ha hormones florint, camamilles que comencen a treure el cap, i com sempre, música nova que arriba de la manera més espontània a les nostres vides. "Vermú", un grup de Gironella que amb el so completament acústic fan versions i versions. Tinc el seu cd a les mans, i el disseny té un encant que em porta a fixar-me en el títol d'una cançó: No em toquis la pampa. I si.. el so de les guitarres fan d'aquest divendres més primaveral que mai.
El dia que arribi la primavera aquí, faré una festa, t'ho ben juro...i a gaudir-la...
ResponEliminaP
El cor de solitud! Oh là là! Quin plaer més gran ha estat llegir-ho Georgiii!! ;) Tan gran, que em passaré per aquí sovint, decidit!
ResponEliminaUn petó i fins demà! :)