Bonjour mon amour

Marxo lluny però ja torno, o a vegades encara penso que estic allà. Cims de 1738 metres amb carenes que semblaven no descendir mai. Alts i baixos, amb un rem al costat per ajudar-te i una mà que t'agafa mentre dorms. Un gintonic, un altre, una cervesa.. acompanyats d'uns ulls i unes boques que no volen dormir. Marxo lluny, i a vegades penso que em quedaria allà. Però torno a la meva ciutat, al meu llit, aquest cop diferent, i bona música.

Tot sembla

"Que sabe la luna como yo me siento,
si hasta la armadura se me ha puesto oscura de llorar por dentro.
Dudo que la luna pueda saber cuales son mis dudas, si ni yo las se!"

Perdóname luna - Las Migas

Perdóname luna

Una màscara

Dues màscares

Tres màscares

La vida flueix davant nostre i és el que passa mentre intentem que vagi cap a un lloc o un altre

Deixem que tot existeixi

La seva mirada em fa experimentar

Què m'espera? Ho ignoro.

Jinny

Siento un hormiguero en las plantas de los pies, como si aros de alambre se abrieran y cerraran a su alrededor. Veo con mucha claridad cada una de las briznas del césped. Pero el pulso me late con tal fuerza en la frente, detrás de los ojos, que todo baila, la red y la hierba; vuestros rostros suben y bajan como mariposas; los árboles parecen saltar. Nada hay serio, nada establecido en este universo. Todo se riza, todo baila, todo es velocidad y triunfo. Solo después de tumbarme sola en el duro suelo y contemplar así vuestro juego, comienzo a sentir el deseo de ser elegida; de ser convocada, de ser llamada por una persona que ha venido en mi busca, que se siente atraída por mí, que no puede mantenerse alejada de mí, y acude junto a la silla dorada en que me siento, con mi vestido desplegado a mi alrededor como una flor. Nos retiramos a un balconcillo y hablamos, él y yo.

Las olas, Virginia Woolf

Te vi bailar

Saltar...amb els dos peus, amb el cul, amb el cap, amb les mans, amb els dits...fins a tocar la lluna..

Gràcies pel crit final

"Canviant la mirada de les relacions de parella"

"Hem dic Helena. Sóc estudiant d'educació social. Aquest any he començat tercer amb molta il·lusió; sóc una noia molt aplicada! Visc amb els pares, tot i que tinc ganes de marxar de casa amb uns amics, ser una dona independent. Fa un mes he començat a sortir amb una persona que estudia Educació Física, una mica més gran que jo. M'agrada des del primer moment: per la seva intel·ligència i simpatia, perquè té caràcter, pel seu físic atlètic i , sobretot, perquè està pendent de mi i em fa riure. Tinc tanta sort que s'hagi fixat en mi!"

I jo pregunto: Creus que l'Helena surt amb un noi, o amb una noia?

 

Jo el primer cop que vaig llegir aquest text vaig pensar que l'Helena sortia amb un noi, però i si és una noia? Donem per entès que el cos atlètic és masculí, però també podria ser femení, no? Associem estereotips a un génere perquè pressuposem una dtereminada opció sexual. En el text no hi ha RES que indiqui que l'helena surt amb un noi o una noia. Des de ben petits aprenem les normes i les conductes que s'espera de nosaltres. La família, l'escola, els mitjans de comunicació, són agents de sociabilització que ens ensenyen a comportar-nos per estar adaptats al sistema. L'Helena podria estar sortint amb una noia, però en un primer moment pensem que és un noi. No podríem canviar els esterotips i creences d'aquesta societat dividia en dos géneres?

6 dies

Si hi haguéssim nascut fa dos mil anys... però no és així. Els turistes continuen fent fotografies on jo no vaig esmorzar mai i col·lapsen el trànsit de les meravelles d'aquesta ciutat. Hi ha romans vestits amb armadures, però no ens enganyen amb el seu tripijoc de la fotografia de record amb la seva espasa. Hi ha el dilema de: pasta o pizza? El transport públic és...curiós? una merda? un engany? una màfia? Això si, el preu del bitllet senzill a 1 euro! La turistada del segle per no ser menys: una moneda a la Fontana di Trevi i tornaràs a la ciutat, dos monedes i demana un desig. I com sempre, la música acompanya...