12 de desembre del 2010

Anem sent

"...Tabou, tu ja saps qui ets, ets tu, sóc jo, ja n'hi ha prou de viure en tercera persona protegida, és hora de començar a viure en primera persona agosarada i assumida, sí, jo sóc en Tabou, la vida és difícil però no tinc por, el futur és un cim i no un forat, el meu destí no són les coses que enyoro o no he tingut, el meu destí són les coses qeu desitjo, sí, tot anirà bé, tot pot anar bé, almenys hauria d'anar-hi...

No. Almenys jo faré tot el possible perquè hi vagi."


La felicitat dels dies tristos de Pere Antoni Pons

1 comentari:

  1. Almenys jo brindaré perquè hi vagi...sigui el que sigui aquest bé...

    Benvinguda...

    ResponElimina