Sensualitzem-nos

Llàgrimes transparents de realitats quotidianes.

Gresolet

36 

¿Respires veritat? Respira i prou.

Feliu Formosa

I aquell corb digué: "Mai més"

El teló s'ha tornat a aixecar mentre el públic aplaudeix amb força. Aquest cop però, els actors no responen a les indicacions del guió. Estan drets amb la mirada fixa al fons. No hi ha pausa ni silenci que pugui crear tensió entre ells, perque simplement no n'hi ha. El diàleg ha esdevingut en el res, deu ser que la paraula ara ja no és necessària. 

No hi ha trama? 

(pausa)

Hamlet: ... La resta és silenci. (William Shakespeare. Hamlet)

del seu crit, crit, crit

Tu també, potser sense saber-ho,
en algun moment, has volgut ser
una cançó, que algú et cantés,
ser melodia a la boca d'un
desconegut, sonar precisa
i tan lleugera com sentida,
verdadera, adoptar la forma d'un
sentit que es busca.
Admet que tu també, potser
sense saber-ho, en algun
moment, has volgut ser una
cançó, potser sense saber-ho,
en algun moment, fins i tot has
cregut en l'amor.

Últim concert de Mishima d'aquesta gira. Haurem d'esperar fins l'1 de Març per escoltar les noves perles...

Coral romput

Benvolguda tardor;

Ja se que encara queden dies perquè et veiem en tota la teva essència, però en petits detalls ja et fas notar. Et podria demanar un favor per aquest temps que estaràs amb nosaltres?

Pots portar un nas vermell de pallasso?

Pot semblar estrany però crec que a les fulles caigudes els hi agradarà!

Moltes gràcies! Molt bona estació tardorenca!

Un post-it en el mirall

Vaig posar-me els pantalons, la samarreta i em vaig agafar el cabell. No deia res. Ella tampoc. M'havia acomiadat de la platja i ja feia via cap a un altre lloc. Però vaig girar-me i li vaig dir: -“Estaré al bar. Vens?” I vaig marxar.

Bonjour mon amour

Marxo lluny però ja torno, o a vegades encara penso que estic allà. Cims de 1738 metres amb carenes que semblaven no descendir mai. Alts i baixos, amb un rem al costat per ajudar-te i una mà que t'agafa mentre dorms. Un gintonic, un altre, una cervesa.. acompanyats d'uns ulls i unes boques que no volen dormir. Marxo lluny, i a vegades penso que em quedaria allà. Però torno a la meva ciutat, al meu llit, aquest cop diferent, i bona música.