"Hem dic Helena. Sóc estudiant d'educació social. Aquest any he començat tercer amb molta il·lusió; sóc una noia molt aplicada! Visc amb els pares, tot i que tinc ganes de marxar de casa amb uns amics, ser una dona independent. Fa un mes he començat a sortir amb una persona que estudia Educació Física, una mica més gran que jo. M'agrada des del primer moment: per la seva intel·ligència i simpatia, perquè té caràcter, pel seu físic atlètic i , sobretot, perquè està pendent de mi i em fa riure. Tinc tanta sort que s'hagi fixat en mi!"
I jo pregunto: Creus que l'Helena surt amb un noi, o amb una noia?
Jo el primer cop que vaig llegir aquest text vaig pensar que l'Helena sortia amb un noi, però i si és una noia? Donem per entès que el cos atlètic és masculí, però també podria ser femení, no? Associem estereotips a un génere perquè pressuposem una dtereminada opció sexual. En el text no hi ha RES que indiqui que l'helena surt amb un noi o una noia. Des de ben petits aprenem les normes i les conductes que s'espera de nosaltres. La família, l'escola, els mitjans de comunicació, són agents de sociabilització que ens ensenyen a comportar-nos per estar adaptats al sistema. L'Helena podria estar sortint amb una noia, però en un primer moment pensem que és un noi. No podríem canviar els esterotips i creences d'aquesta societat dividia en dos géneres?
