La màscara de l'hivern sembla que s'està desfent, però potser és una il•lusió meva. La pluja anunciada pels homes del temps ens fa tocar de peus a terra. Per molta primavera i que la sang altera d'avui divendres, l'hivern plàcid encara ens acompanyarà alguns dies més. Però hi ha hormones florint, camamilles que comencen a treure el cap, i com sempre, música nova que arriba de la manera més espontània a les nostres vides. "Vermú", un grup de Gironella que amb el so completament acústic fan versions i versions. Tinc el seu cd a les mans, i el disseny té un encant que em porta a fixar-me en el títol d'una cançó: No em toquis la pampa. I si.. el so de les guitarres fan d'aquest divendres més primaveral que mai.
25 de febrer del 2011
15 de febrer del 2011
2 de febrer del 2011
Cor de solitud
(doneu-vos el temps) L'atac ho diu tot, si hi ha un bon atac la resta funciona. El primer silenci, la primera mirada, el primer tot que esdevindrà l'aventura improvitzada. Fas un moviment a la meva esquena, i sense mirar-te sé on estàs i què vols fer. Hi ha l'escolta que tots desitjem, i la tenim agafada amb força. Busquem el joc sincer i amb profunditat. Ho donem tot, ens hi deixem la pell perquè sabem que funciona. És la melodia dels nostres cossos amb el so de l'aigua, el vent o la intensitat del foc. És ara, just ara: punt fix.
Ja forma part del passat, però s'ha escrit i aquell espai mai tornarà a ser el mateix.
Ja forma part del passat, però s'ha escrit i aquell espai mai tornarà a ser el mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)